Situació
Escultura monumental situada a la Porta Laietània de Mataró que ha esdevingut fita i emblema de la ciutat. Inaugurada l’any 1998, mesura 24 metres des del terra fins al cap i 34 metres fins a la punta de l’arc.
Simbologia
Segons el seu autor, Rovira-Brull, la Laia té l’esperit de les cultures prehistòriques, representa la unió de l’home i la terra. Terra i natura fèrtil, maternal i terrible quan se sent agredida. És la deessa mare capaç d’engendrar i generar vida i així garantir la pervivència de la tribu. Laia deessa del cosmos i els cinc elements: Laia terra, aigua, foc, aire i Laia quinta essència.
El seu atribut “l’arc” fa referència a la deessa grega Artemisa, filla de Zeus i Leto i germana bessona d’Apol·lo. És la divinitat verge de la caça, de la fertilitat, dels parts i les llevadores. Diu el mite que va ajudar la seva mare en el part del seu germà bessó Apol·lo.
En la mitologia romana s’assimila a Diana, protectora de la naturalesa i deessa de la caça, i amb Selene, “la Lluna”.
Orientada a Burriac, per què?
La Laia, per voluntat expressa del seu autor, mira directament a Burriac, muntanya màgica on hi havia el poblat ibèric de Burriac (Ilturo). Ilturo va ser la capital política i administrativa del territori laietà que abastava les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, el Baix Llobregat, Vallès Oriental i Occidental. A mitjans de segle II aC al nucli urbà de Cabrera de Mar s’hi basteix de nova planta una ciutat romana coneguda amb el mateix nom. Els alts càrrecs i funcionaris de l’administració romana que residien a Ilturo ostentaven l’autoritat i el poder de Roma sobre els ibers laietans. A començament dels segle I aC s’abandona Ilturo (Cabrera de Mar) i es funda la ciutat romana d’Iluro (Mataró).
En apuntar Burriac, la Laia ret homenatge als orígens de la ciutat i uneix simbòlicament Mataró (Iluro) amb Burriac (Ilturo), Cabrera de Mar. És el nexe o unió del present amb el passat per projectar-se cap al futur.
Laia i els cinc elements
Els cinc elements de la tradició clàssica són la terra, l’aigua, l’aire, el foc i la quinta essència. Aquests representen, en la filosofia i la ciència, la comprensió del cosmos i tot el que existeix i hi conviu. Els cinc elements expliquen els patrons que regeixen la naturalesa.
Els quatre primers són terrenals i corruptibles, s’associen als quatre estats de la matèria: terra-sòlid, l’aigua-líquid, l’aire-gasós, el foc-plasma, i als signes del zodíac: tauro, verge i capricorn són signes terra; càncer, escorpí i peixos són signes aigua; bessons, balança i aquari són aire, i àries, lleó i sagitari, foc.
Aristòtil afegeix el cinquè element o quinta essència, observant que els quatre primers (terra-aigua-aire-foc) són terrenals i corruptibles, a diferència dels astres i cossos celestials, formats d’una matèria o substància celestial invariable i incorruptible.
